Aquest matí, al programa Rubí al día de Ràdio Rubí, un grup de dones hem participat a una tertúlia sobre llibres i lectura. Una de les primeres preguntes de la Lídia Juste ha estat d’on ens venia l’afició -l’amor, la passió- per la lectura. La veritat és que he estat l’última de la ronda, i com que conec l’estètica radiofònica, no he explicat la bonica història de l’origen de la meva afició -amor, passió- per la lectura.
En l’autobiografia que narro mentre visc, sóc la lectora que sóc gràcies al meu avi. Ell va néixer al camp andalús, en un entorn agrícola, a la muntanya però molt a prop del mar, en un clima tropical. No evoca sovint la seva infantesa o juventut, i quan ho fa mai parla de la fam o les penúries. Però molt o poc hi hauria, perquè com molts altres, l’any 1960, amb una filla petita (la meva mare), va venir a Barcelona.
No sé des de quan ni com, però sempre que ha pogut, ha ficat llibres a casa seva. De segona mà, de El Círculo de Lectores, regalats per la caixa, col·leccions comprades a plaços… Ha donat a la cultura, al coneixement, un valor predominant. La meva mare s’hi assembla. D’ella, a més, he vist que qualsevol cosa pot deixar de fer-se a qualsevol moment del dia si un bon llibre s’ho val. I per tant jo, he nascut i crescut entre llibres. No amb un inacabable oceà de títols erudits, però sí al mig d’una assoleiada bassa de llibres als quals sempre he tingut lliure accès.
Quan hi penso, em traspassa la tendresa i l’agraïment. Siguem qui siguem, estem allà on estem, les nostres accions es poden convertir en herència, en futur.
no somos una isla 